Els Castors i LL/D van enfrontar-se el passat 23 de Maig, en el marc de l'Alquímia Dia,
al Monstre del Sempre-Igual, i van aconseguir adormir-lo i salvar la imaginació de ser
aniquilada.
Un record del vell monstre, adormit per sempre més.
31 de maig 2009
ALQUÍMIA DIA: Vídeos metamòrfics
L'activitat per a P/C, R/NG i Trucaires de l'Alquímia Dia culminava amb un acte de creació grupal. Després d'una primera part on es pujava els nivells d'adrenalina i tensió del grup fins a l'estratosfera, es proposava a les unitats que realitzessin una filmació en cinc plans partint de la base de les emoc ions que havien sentit o que havien explorat: amor, vergonya, confiança, tensió, secret.
La idea era crear una escenografia, il·luminar-la, i anar-la transformant progressivament al llarg de cinc plans, per tal de transmetre una emoció. La filmació es projectava simultàniament en pantalla gran per tal que tot el grup pogués seguir en temps real el procés de creació.
Els resultats són espectaculars. Us els presentem a continuació. Gaudiu-ne i comenteu-los.
EL PEIX QUE MOR D’AMOR (DE L’AMOR A LA TRAGÈDIA)
R/NG Pau Claris
http://www.youtube.com/watch?v=gmosF_EiaH4
CUTI CUTI CUTICUTUQUI
P/C Rudyard Kipling
http://www.youtube.com/watch?v=waquyy1VLUk&feature=related
EN BUSCA DE LA MOVILIDAD (COSAS)
R/NG La Salle Barceloneta
http://www.youtube.com/watch?v=p-_1UNh2nTQ
SEX BOMB (UN ESTIU A BORNEO)
R/NG Rudyard Kipling
http://www.youtube.com/watch?v=Vs29XFWkZ-c&feature=related
ALGO MÁS QUE UN PIE
R/NG K-2
http://www.youtube.com/watch?v=FLGNZrvBIOM&feature=related
La idea era crear una escenografia, il·luminar-la, i anar-la transformant progressivament al llarg de cinc plans, per tal de transmetre una emoció. La filmació es projectava simultàniament en pantalla gran per tal que tot el grup pogués seguir en temps real el procés de creació.
Els resultats són espectaculars. Us els presentem a continuació. Gaudiu-ne i comenteu-los.
EL PEIX QUE MOR D’AMOR (DE L’AMOR A LA TRAGÈDIA)
R/NG Pau Claris
http://www.youtube.com/watch?v=gmosF_EiaH4
CUTI CUTI CUTICUTUQUI
P/C Rudyard Kipling
http://www.youtube.com/watch?v=waquyy1VLUk&feature=related
EN BUSCA DE LA MOVILIDAD (COSAS)
R/NG La Salle Barceloneta
http://www.youtube.com/watch?v=p-_1UNh2nTQ
SEX BOMB (UN ESTIU A BORNEO)
R/NG Rudyard Kipling
http://www.youtube.com/watch?v=Vs29XFWkZ-c&feature=related
ALGO MÁS QUE UN PIE
R/NG K-2
http://www.youtube.com/watch?v=FLGNZrvBIOM&feature=related
21 de maig 2009
Ha arribat l'hora... (amb programa!)
Finalment, aquest dissabte 23 de maig, a partir de les 20h30 Alquímia '09. Metamorfosi obrirà les seves portes al gran públic, que podrà gaudir d'una mostra eclèctica de pintura, fotografia, vídeo, instal·lació, escultura, performance, teatre, música...
Al llarg de més de 5 hores, podreu disfrutar de l'exposició-festival tant com nosaltres ho hem fet preparant-la al llarg de tot aquest curs. Els primers a arribar tindran un detall de record!
Moltes gràcies per seguir-nos durant aquest temps i esperem poder-vos saludar a l'Alquímia!
Equip Alquímia:
Elianne,
David,
Guim.
Programa:
20.30, 21.00, 21.30
“The Cannibal” de Marc Puvill
16mm, 1:1’33, B/N (8’)
“Time remap” de Berta Alarcó
MiniDV, 16:9, color (3’)
“La deshistòria” de Berta Alarcó
MiniDV, 16:9, color (3’15’’)
“El principi d’incertesa” d’Eric C. Peralta
MiniDV, 16:9, color (4’40’’)
“Una pausa en el temps” d’Eric C. Peralta
MiniDV, 16:9, color (11’44’’)
22.00
Polipaleta
Cia. Human Trash ens presenta aquest caba-
ret literari queer, a càrrec de Laura Gutiérrez
(La Pubilla Daltònica) i Txus Garcia (Human
Trash).
23.00
Brossa
Jove Calassanç Teatre ens presenta aquesta
obra de teatre - performance, a càrrec
d’Albert Batlle, Laura Chao, Rikki Fernán-
dez, Sergi Franco, Merche García, Judith
Llop, Lluis Sala, Dolors Sans i Mònica
Santamaria, sota la direcció de Pep Garrido.
00.00
l'Herba d Hameli
Carles Pinós, Dani Fabré, Guillem Roma,
Valentí Pinós, Ricard Rius i Guida Maymó
ens presenten el seu quart disc de rock progres-
siu, Inversa Visual.
METAMORFOSI: GENEALOGIES
penso:
μετα- (meta)
alteració
μορφή (morphè)
forma
així metamorfosi
en tant que procés pel qual un objecte o entitat canvia de forma
i wikipedia
en tant que nova fàbrica de veritats a mitges
legitimada democràticament
per a errar
penso
que alquímia és,
pròpiament,
metamorfosi
(per allò de la pedra filosofal definitiva,
la que transmutarà qualsevol matèria en or,
la de l’eterna joventut)
així,
uniu-vos
antediluvians alquimistes
de tota la galàxia
i participeu
de la metamorfosi
i d’aquí passo a pensar
en com els humans
transformem la matèria
per a poder-hi conviure i servir-nos-en
penso
en el procés biològic que experimenten les cries de certs animals abans d’arribar a l’edat adulta
penso
en larves
en crisàlides
en nimfes
penso
en insectes
en amfibis
en capgrossos
en què algunes espècies passen la major part de la seva vida en estats larvaris per després viure només un o dos dies com a adult
sense ni tan sols alimentar-se
penso en totes aquestes
organogènesis
orgiàstiques
pantagruèliques
que desencadenen ràfegues de processos hormonals d’activació de gens que provoquen canvis radicals en l'estructura general dels animals
penso
que un procés metamòrfic semblant
és àmpliament conegut en l’espècie humana
amb el nom de pubertat
penso en la transformació dels caràcters
fins a esdevenir símbols d’un conjunt
anomenat abecedari
penso en Ovidi i en Apol·lo i en Dafne
penso en Andersen i en un aneguet lleig i en un majestuós cigne
penso en Martin Scherber i les seves Simfonies de Metamorfosi
penso en Apuleu i en un jove trasnformat en un ase d’or
penso en gripaus petonejats i en prínceps blaus apareixent del no res
penso
(sí)
en Kafka i en Gregor Samsa
(i després en Monzó
i després en l’home-perla i en la salamandra de la Rodoreda)
penso en Pinotxo
i en Rocco Siffredi
i en cirurgia genital
i en escarificacions
penso en John Waters i en els flamingos roses de la Divine
penso en David Cronenberg i en Jeff Goldblum i en una mosca majúscula
penso
en com la mutació
s’ha posat de moda
i em demano si modern ve de moda
i la poso
(la mutació)
de costat amb la metamorfosi
per veure si són el mateix
i penso que no
penso en tots els mutants
en les tortugues ninja,
en el professor Francis Xavier i en els seus homes X,
especialment en Logan
i en Hulk,
l’increïble
i passo a pensar
en Jeckill i a Hyde i a Stevenson
i després els licàntrops
i els vampirs
i els morts vivents
i en Lovecraft i en Poe
i en l’albada
i en l’aurora boreal
i aleshores Gollum,
vell Smeagol,
i en tresors que no ho són
i en l’home invisible
(no el Frodo de Tolkien,
sinó el Griffin de Wells)
penso en el primer mutant, Proteu:
ell fou
lleó
i aigua
i senglar
i arbre
i foc
penso
en transhumans
i en extropians
penso,
per acabar,
en Lorca i en Buñuel
i en Dalí
i en un enigma sense final
μετα- (meta)
alteració
μορφή (morphè)
forma
així metamorfosi
en tant que procés pel qual un objecte o entitat canvia de forma
i wikipedia
en tant que nova fàbrica de veritats a mitges
legitimada democràticament
per a errar
penso
que alquímia és,
pròpiament,
metamorfosi
(per allò de la pedra filosofal definitiva,
la que transmutarà qualsevol matèria en or,
la de l’eterna joventut)
així,
uniu-vos
antediluvians alquimistes
de tota la galàxia
i participeu
de la metamorfosi
i d’aquí passo a pensar
en com els humans
transformem la matèria
per a poder-hi conviure i servir-nos-en
penso
en el procés biològic que experimenten les cries de certs animals abans d’arribar a l’edat adulta
penso
en larves
en crisàlides
en nimfes
penso
en insectes
en amfibis
en capgrossos
en què algunes espècies passen la major part de la seva vida en estats larvaris per després viure només un o dos dies com a adult
sense ni tan sols alimentar-se
penso en totes aquestes
organogènesis
orgiàstiques
pantagruèliques
que desencadenen ràfegues de processos hormonals d’activació de gens que provoquen canvis radicals en l'estructura general dels animals
penso
que un procés metamòrfic semblant
és àmpliament conegut en l’espècie humana
amb el nom de pubertat
penso en la transformació dels caràcters
fins a esdevenir símbols d’un conjunt
anomenat abecedari
penso en Ovidi i en Apol·lo i en Dafne
penso en Andersen i en un aneguet lleig i en un majestuós cigne
penso en Martin Scherber i les seves Simfonies de Metamorfosi
penso en Apuleu i en un jove trasnformat en un ase d’or
penso en gripaus petonejats i en prínceps blaus apareixent del no res
penso
(sí)
en Kafka i en Gregor Samsa
(i després en Monzó
i després en l’home-perla i en la salamandra de la Rodoreda)
penso en Pinotxo
i en Rocco Siffredi
i en cirurgia genital
i en escarificacions
penso en John Waters i en els flamingos roses de la Divine
penso en David Cronenberg i en Jeff Goldblum i en una mosca majúscula
penso
en com la mutació
s’ha posat de moda
i em demano si modern ve de moda
i la poso
(la mutació)
de costat amb la metamorfosi
per veure si són el mateix
i penso que no
penso en tots els mutants
en les tortugues ninja,
en el professor Francis Xavier i en els seus homes X,
especialment en Logan
i en Hulk,
l’increïble
i passo a pensar
en Jeckill i a Hyde i a Stevenson
i després els licàntrops
i els vampirs
i els morts vivents
i en Lovecraft i en Poe
i en l’albada
i en l’aurora boreal
i aleshores Gollum,
vell Smeagol,
i en tresors que no ho són
i en l’home invisible
(no el Frodo de Tolkien,
sinó el Griffin de Wells)
penso en el primer mutant, Proteu:
ell fou
lleó
i aigua
i senglar
i arbre
i foc
penso
en transhumans
i en extropians
penso,
per acabar,
en Lorca i en Buñuel
i en Dalí
i en un enigma sense final
18 de maig 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)